Avui he plorat una mica!
Avui ha estat l’últim dia de treball com a funcionària en actiu. He demanat l’excedència voluntària.
Acomiadar-me dels meus companys ha estat estrany i, he passat per diferents estats: de tristesa perque dir adéu als meus companys, no ha estat tan fàcil com pensava; d’alegria perque començaré una nova etapa personal i professional; de frustració per no haver dit tot el que volia dir; d’excitació només pensar en aquest futur tan immediat; d’ansietat per intentar acabar-ho tot.
No he pogut evitar emocionar-me, així que avui he plorat una mica!
Benvolguda Ana,
Et desitjo de tot cor tot l’èxit del món!
Molts petons i molts ànims!!!
Rafa
Comment by Rafa Ocaña — March 15, 2010 @ 10:04 pm
Moltes gràcies Rafa
Comment by anafmora — March 16, 2010 @ 7:04 am
Tots els comiats són un trencament, de vegades una pèrdua i segons com un alliberament. Unes quantes llàgrimes, netegen. Felicitats!!!
Comment by Isabel Sala Casteràs — March 16, 2010 @ 9:10 am
És cert Isabel, sempre quan t’acomiades enrere deixes un capítol de la teva vida per començar un altre.
Una abraçada molt forta!
Comment by anafmora — March 16, 2010 @ 9:54 am
Es desitjo el millor per aquesta, desafiant, nova etapa!
Comment by Jordi Planas Manzano — March 16, 2010 @ 10:00 am
Moltes gràcies Jordi. Una abraçada!
Comment by anafmora — March 16, 2010 @ 10:27 am